Índex
El segón Triumvirat
§ Introducció
----------------------------------------------------------------
2
o
Context Històric --------------------------------------------------2
§ L’estructura
del Triumvirat ----------------------------------------------3
o
El primer Triumvirat
---------------------------------------------3
o
La guerra entre Cèsar i Pompeu-------------------------------3
§
El segón Triumvirat ----------------------------------------------------4
§
3.1 Els membres
------------------------------------------------------------6
§ 3.2.
Marc Antoni i Cleòpatra ---------------------------------------------9
§ 3.3. La
política d’August -------------------------------------------------- 10
§ El
Triumvirat en el món actual ------------------------------------------10
§ . Conclusió
------------------------------------------------------------------- 11
§ -Webgrafia
El segón
Triumvirat
Introducció
Després
de la I aliança el fi de la qual va ser la mort de “Gaius Iulius Caesar” (conegut com Juli Cèsar), va començar el II
triumvirat on normalment el tercer era més debil que els altres dos. Es van
reunir Octavià, Marc Antoni i Marc Lèpid per formar un pacte de Bolonia on a
part de dividir el territori Romà, estaven en comú en estar en contra dels
assassins de Juli Cèsar. Va durar vuit anys i els triumvirats tenien una
llibertat d’acció i decisió en la política romana il·limitada, com el seu
poder. Utilitzaven la política contra els seus enemics, encara que ells tres
practicament eren enemics perquè cada volia estar sol al poder.
Context
Històric
Un resum de la roma en el
període republicà tret de «Historia del
Arte 2º de Bachillerato».
«La ROMA REPUBLICANA (509-27 a de C.) va començar com una petita ciutat del Laci, i va
acabar com un gran estat que controlava tota la Mediterrània. Les conquestes
territorials, basades en una imponent màquina de guerra, l'exèrcit romà, van
impulsar la creació d'un imperi territorial que va abastar tota la península
italiana i part de la conca mediterrània. Però aquesta expansió territorial no
va eliminar les crisis socials ni les guerres civils a l'interior de Roma. La
riquesa que les conquestes va comportar alimentar l'afany de poder de les elits
romanes i la pròpia dinàmica militarista i expansionista, que desembocaria en
l'abolició de la República com a forma d'organització política de l'estat, i la
proclamació de l'Imperi com a nova forma de constitució política, així
encavalcant totes les velles institucions republicanes. En aquesta etapa es
conjuguen la influència etrusca i una actitud de mimetisme cap a les
realitzacions de l'art grec (molt estès a les ciutats de la Magna Grècia) i
dels regnes hel · lenístics, continuadors, com hem vist, de la tradició
clàssica. És al final d'aquesta etapa, a partir de s. II a de C., quan podem
parlar d'un estil pròpiament romà, continuador del classicisme grec, però no
imitador d'aquest..
2. L’estructura
del Triumvirat
Un
triumvirat és una forma de govern amb tres persones que tenien en poder la
política del poble, en aquest cas del poble romà. Aquest va nèixer per impedir
la caiguda de la república. En la història de Roma van existir dos triumvirats(de
7 i 12 anys) i cada un va acabar amb la guerra Civil.
2.1. El
Primer Triumvirat
El
Primer Triumvirat va consisitir en una aliança que va durar set anys de Juli
Cèsar, Marc Licini Cras i Gren Pompeu Magne. Juli Cèsar era el cap d’aquest
trio i la persona qui el va organitzar. Després de fer aliançes amb el general
Pompeu i el polític Cras, els quals en un principi eren enemics, però Cèsar els
va convençer en què les disputes entre ells només feien més forts al senat. A
Juli li van escollir com cònsol. Tots van haver de jurar que complirien les
lleis del Cèsar. Amb pas de temps ja no reunia el senat i les coses es decidien
entre ells tres. El Triumvirat va tenir molt d’éxit sobretot per la confiança
que donava en Juli. Amb la mort de Cras en la guerra amb l’Imperi Prat, el
Triumvirat es va dissoldre i va començar la guerra entre Cèsar i Pompeu.
2.2. La
guerra entre Cèsar i Pompeu.
Desprès
de la mort de Cras va començar a haver-hi tensió entre Cèsar i Pompeu. Es van
aliar encara que tots dos sabien que eren enemics. El Senat insignat per Pompeu
va obligar a Cèsar deixar el poder al Senat. Cèsar va creuar el diu Rubicó que
feia la frontera entre Gàl·lia i Itàlia i Pompeu es va retirar a la península
Balcànica perquè no podia anar contra l’exèrcit. Finalment Cèsar va decidir
conquerir Hispania, després de veure l’amenaça de les legions lleials a Pompeu.
Aquesta guerra
és la segona guerra civil de la República de Roma i va durar desde 49 a.C. fins
45 a.C. Va ser una guerra amb moltes batalles i molts morts. La guerra va tocar
a part d’Itàlia llocs com Grècia, Hispania, Egipte.. on finalment l’exèrcit del
Cèsar va guanyar i a Pompeu el van assesinar a Egipte l’any 48 a.C.
Juli
Cèsar va morir en les Idus de Març amb 23 punyalades en tot el cos per el grup
de 60 senadors. Va morir dient la famosa frase «Brute, tu
quoque, fili mi?» .
3 . El
Segón Triumvirat
L’assassinat
de César va donar lloc a una nova guerra civil. Els senadors van tenir una
oportunitat més de dirigir el senat. Décimo Brut va ser nomenat governador en una part de Gallia, Marc Brut - a Macedònia, Longinus - a Síria. Els tres van reunir
les forces contra Marc Antoni i altres forces. Mentrestant, va apareixer el
nebot del Cèsar. Va ser el successor de les idees del seu oncle, i per marcar,
va prendre un nou nom - Cayo Julio César Octaviào. Però Marc Antoni clarament no
va acollir amb satisfacció l'aparició d'un competidor fort, perquè el poder
només hi podria estar un. Octavià es va veure obligat a fer una aliança amb Décimo
Brut i amb el suport de les legions de Cèsar va marxar cap el nord.
El
desembre del 44 a.C. va començar la guerra de la Mutina, que va rebre el nom de
la ciutat Moutinot (actual Mòdena). La guerra va consistir en que Marc Antoni
assetjava Moutinot, on s’ocultava Decima Brut i dos cònsols, els partidaris de
la república, intentaven fer-lo marxar. En aquesta confrontació, Marc Antoni no
va actuar molt bé, i va haver d'aixecar el setge de la ciutat, però els dos
cònsols van morir en batalla, i després Brut va ser assassinat per lladres. La
mateixa guerra va acabar l'abril 43 a.C.
A
l'agost, Octavià va tornar a Roma. Va demostrar el Senat, que va estar adoptat
per Juli Cèsar l'any 44 a.C. i també què era l'hereu de tots els seus béns. Els
senadors es van veure obligats a admetre la veritat d'Octavià i el van nomenar
cònsol, i als que van matar al seu oncle els van treure de les lleis. Al
novembre, la ciutat Bononia es va fer un pacte què va començar el Segón
Triumvirat amb l’aliança política de Octavià, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid el
26 de novembre del any 43 a.C. Els tres podien anular i afegir lleis sense l’aprovació del Senat. A
diferència del Primer Triumvirat què al principi era una aliança secreta,
aquest segón era totalment oficial, legalment establerta, el poder aclaparador
i jurídic es va imposar en l'estat romà i el poder imperava més que tots els
altres magistrats, incloent als cònsols. L’aliança va rebre el nom de “Triumviri Rei Publicae Constituendae
Consulari Potestate” ( Triumvirats per la Organització del poble).
La
principal meta de Octavià era capturar a tots els qui havien matat al seu
oncle.
La
guerra del Triumvirat contra Brut i Casio es va desenvolupar a Grècia a 43-42
anys a.C. Amb dues parts tenien forces impressionants: 80.000 republicans
tenien infanteria i cavalleria 20.000, Marc Antoni i Octavià tenien 85.000
soldats d'infanteria i 13.000 de cavalleria.
Els
principals esdeveniments van tenir lloc prop de la ciutat de Filipos, a
Macedònia. Els republicans es van establir en dos camps la qual cosa
va aprofitar Marc Antoni. L’octubre 3, les seves tropes van atacar el campament
de Casio, que es trobava al sud del campament de Brut. Atac inicial va tenir un
èxit indubtable, però a l’hora de partir del seu campament, Brut va atacar el
flanc esquerre de l'exèrcit triunviros i el guanyar. Els republicans fins i tot
va aconseguir capturar temporalment un campament de l'enemic. Però Casio
pensant què el seu exèrcit va ser derrotat es va suicidar.
La
següent batalla va tenir lloc el 23 d'octubre. Mentre les tropes d'Octavià, per
distraure als republicans van anar pel pantà, Marc Antoni va capgirar amb les
seves legions el pantà i van atacar l'enemic per la rereguarda. Finalment Brut va
fugir amb només quatre legions. Més tard es va suïcidar i la guerra va acabar,
a falta de l'enemic.
Després
de la guerra, els triunvirirats van decidir les esferes d'influència: Octavià i
Lépid van governar l'Occident, Marc Anthoni - a l'Est. En arribar a Cilícia, va
conèixer a la reina egípcia Cleopatra i encantat d'ella, se'n va anar amb ella
a la vora del Nil Occidental. (Veure
apartat 3.2).
Estava
clar que tres homes no podrien estar al poder i cada un lluitava per estar-hi.
Després de cinc anys van renovar el Triumvirat i Lèpid va voler quedar-se amb
el poder i va agafar unes illes, desprès d’una breu guerra amb Octavià va
rendir-se i finalment va ser exiliat i tret del Triumvirat. Octavià li va
perdonar la vida, el va posar sota vigilància encara què no se li va treure la
capital privada que tenia ni el seu títol. En el poder van quedar dos polítics.
En Marc
Antoni i Octavià tenien moltes raons per no agradar-se, però no havia motius de
guerra perquè l’Octavià vivia a Roma i Marc Antoni - a Alexandria. Durant molt
temps no tenien motius com iniciar una guerra.
El
conflicte va explotar en el 33, quan Marc Antoni va donar a llum als seus tres fills de
Cleòpatra, i va regalar-li Síria, Fenícia, Cilícia i Armènia. Cesarió també va
rebre Egipte, Àfrica, Kelesiriyu i Xipre. Aquesta generositat no va semblar
bona per part dels senadors. Octavià es va aprofitar d’aquest fet i va ser qui
va aconseguir una declaració de guerra a Cleòpatra i el seu amant Marc Antoni.
Estava
clar que tres homes no podrien estar al poder i cada un lluitava per estar-hi.
Després de cinc anys van renovar el Triumvirat i Lèpid va voler quedar-se amb
el poder i va agafar unes illes, desprès d’una breu guerra amb Octavià va
rendir-se i finalment va ser exiliat i tret del Triumvirat. Octavià li va
perdonar la vida, el va posar sota vigilància encara què no se li va treure la
capital privada que tenia ni el seu títol. En el poder van quedar dos polítics.
3.1 Els
Membres
Hi va
haver tres membres en el segón Triumvirat i tots tenien una política diferent,
un pensament què els va fer arribar a la guerra.
Cayo Octavià Turino
Nebot de
Cèsar i emperador de l’Imperi Romà. Va ser adoptat en el testament de Cèsar com
nebot així l’Octavià tenia dret al poder. De petit s’interesava per la
política, poesia, economia, anava amb Cèsar a les companyes d’Hispania (45
a.C), es va convertir en patrici i a més era d’una família privilegiada què
eren familiars del Juli.
Octavià
era un personatge culte i tenía unes idees polítiques clares. (Veure apartat Política d’August)
En un
principi no va pujar al poder, per poca influencia política. Va tenir una
guerra amb Marc Antoni i finalment amb les tropes dirigides a Roma va ser
escollit cònsul romà, va fer lleis com la perseguisió de assesins de Cèsar i va
formar el Segón Triumvirat. Va participar en guerres com a Macedonia on
perseguia a Brut o en Sicília contra
Secta Pompeu. Finalment la guerra més significativa va ser amb Marc Antoni què
estava casat amb la reina d’egipte, Cleòpatra.
Octavià va guanyar i es va nombrar com emperador. Va canviar el seu nom
per Caius Iulius Caesar Augustus en
honor del Cèsar.
Encara
que no de seguida, però el poder va passar en les seves mans i va anular i
rectificar les lleis posades en el Triumvirat i sobretot va fer una netega del
senat. El senat estava content amb l’August i el va demanar no abondonar-los i
així va passar a governar grans territoris romans. Es va tornar la votació dels
procònsuls per un any, les legions estaven baix control i sobretot en les
monedes romanes del temps Octavià posava “Libertatis
populi Romani vindex” .
L’any 27
a.C. havia ser nomenat molts cops consol i havia patricis que pensaven que era
un insult per la república i molts van pensar en assessinar-lo. August va deixar de ser cònsul i només es va
ocupar de procònsol dels seus territoris. Volia demostrar que ho seria per
temps que fes falta, i per fer-ho va tenir uns quants privilegis. Sense August
el poble estava disgust i demanava que es poses al govern. Va negar però desprès de què el senat li
demanés va acedir al poder. Li van posar el titol de “imperium” per
sempre. August no tenia pensaments de
restaurar la respública sinó que continuava endevant millorant la política,
economía, etc. Alhora, va tractar d'interferir el menys possible en l'activitat
legislativa.
La web
pàgina vivl.ru explica el què va fer
August per l’imperi :“August va mantenir
sistema electoral lliure, conservant el dret de recomanar a la gent de
l'elecció de certs candidats, que estava a favor. No obstant això, al final de
la seva vida, aquesta s'ha convertit en un sòlid commendatio, el dret de
nomenar un nombre limitat de candidats a ser elegits fora de la competició.
August va treballar dur per aconseguir
que el Senat revises del sistema de rotació dels seus membres. No obstant això,
el veritable poder que tenia a les mans, i en cap cas veure afectada control
personal sobre l'exèrcit.”
Agost
declarar a Tiberi com el seu fill adoptiu, i el va introduir deu anys en la
gestió conjunta de l'autoritat i el procònsol tribunal. Aquest mandat va ser
renovat i ampliat en el 14 d.C. Poc abans de la mort d’August.
Marcus Antonius
Polític
romà i general. Va iniciar el servei militar l'58 a la seu de la governador de
Síria. Sota el comandament de Aulo Gabinio, Antoni va liderar la cavalleria. A
l’any 54 a.C, se'n va anar a la Gàl·lia, on va lluitar sota el comandament de
Juli Cèsar. En 52 a.C Anthoni es va convertir en cuestor, en 49 - tribú del
poble.
Des del
començament de la Guerra Civil, 49-45 a.C. César va donar a Antoni legions en el
sud d'Itàlia. La primavera del 48 a.C Antoni els va transportar a Epir, on es
va unir a César sota els murs de Dirraquio. A la batalla de Farsàlia, es va
dirigir cap al flanc dret de l'exèrcit de Cèsar. Després del retorn de César a
Roma, Antoni es va convertir en amic íntim de César . Als seus 47 anys, era el
cap de la cavalleria, i en el 44 a.C va compartir amb César el consolat.
Després
de la mort de Cèsar a Roma, la situació va passar a ser molt més complexa. El
senat es va posar del costat dels republicans i es va oposar a Octavi, a qui
Cèsar abans de la seva mort el va convertir en el seu hereu. Marc Antoni va ser
derrotat en la guerra conta Octavi i va fugir a la Gàl·lia. El novembre del 43
a.C Lèpid i Antonio es van reconciliaramb Octavi. Els tres van formar el
triumvirat, capturant així el poder suprem de l'Estat romà. L'objectiu
principal dels triunviros era lluitar amb els assassins de Juli Cèsar.
L'estiu
del 42 a.C Exèrcit, al comandament de Marc Antoni, va creuar els Balcans i van
derrotar als republicans a la batalla de Filipos.
Quan va obtenir les zones orientals de
l'imperi, Antoni se'n va anar a Grècia. En Tars a la seva cort va arribar la
reina egípcia Cleopatra, Antoni es va enamorar i se’n va anar amb ella a
Egipte. En aquest moment, els parts van envair Síria i a Itàlia una
nova guerra civil va esclatar entre Octavi i Marc Antoni. Es van reconciliar
seguidament amb la celebració d'un matrimoni dinàstic (Octavià va donar en
matrimoni a la seva germana Antonia Octavia) i les forces de canvi. Antoni va
donar a Octavià vaixells per a la guerra contra Sext Pompeu i va rebre les
seves legions a la guerra amb els parts. Els poders de les dues províncies es
van ampliar.
La
guerra va anar més enllà quan el 39 a.C en general bass va colpejar parts
derrotats a Síria i els va empènyer més enllà de l'Eufrates. Antoni va començar
amb l’exèrcit, que constava de 16
legions d'Armènia va envair Mitjà-Atropatena. Els parts es van defensar i
Antoni se’n va anar a Síria. En el 34
a.C , l'exèrcit romà va envair Armènia de nou. El rei armení va ser capturat, i
Antoni ho va celebrar a Alexandria. A Cleòpatra li va regalar Xipre, part de
Cilícia, Síria i Palestina.
Mentrestant,
a Roma Antoni els opositors ho van acusar de malversació de béns de l'Estat.
En l’any 32 a.C. es tractava d'una
ruptura oberta entre Marc Antoni i Octavi. L'últim va declarar la guerra a
Cleòpatra, però en realitat estava planejant una guerra amb Antoni. Aquest va
aceptar i va enviar exercit als Balacns. La guerra va ser en el mar. Octavià va guanyar i Antoni amb Cleòpatra van
fugir a Egipte. En el any 30 a.C, l'exèrcit romà, sota la direcció d'Octavio va
envaïr Egipte i es va afanyar a Alexandria. En veure la pèrdua de negocis,
Antoni es va suïcidar.
Marcus Aemilius Lepidus
Polític
patrici romà i al segle I abans de Crist. i Membre del Segon Triumvirat i pontífex màxim.
Marc
Emili Lèpid era el fill de Marxes Lépido i Pulla, la filla d'un rebel Saturnino
Apuleu. El seu pare també va estar involucrat en l'aixecament contra la
República, amb el resultat que ell morís.
Després
del cessament de la violència a l'est i derrotar als assassins de César a la
batalla de Filipos, durant el qual Lèpid es trobava a Roma, es va convertir en
el governant de les províncies occidentals d'Espanya i Àfrica. Lépid va ser
capaç de mantenir-se al marge de les baralles freqüents entre els altres dos
triunviros, Marc Antoni i Octavi. No obstant això, en el 36 abans de Crist. i. va cometre un error, que esperava l’Octavi.
Lépid va ser acusat d'usurpar el poder a Sicília i tractant de revolta. Va ser
destituït de tots els seus càrrecs, però no del gran pontífex i va ser enviat a
l'exili.
Lépid va
morir de mort natural en el any 13 abans de Crist.
3.2.
Marc Antoni i Cleòpatra.
El
Romance entre Marc Antoni i Cleòpatra va allunyar a l’Octavià del Antoni. Es va
divorciar de la germana del futur August i es va casar amb Cleòpatra. Desprès
de tenir fills amb ella i regalar-li terres romanes, el senat i l’Octavià
estaven en xoc sobre el fet.
Els romans
no estaven preparats per la guerra i va haver de recollir ràpidament les seves forces
abans que poguessin començar a lluitar. En 32 a.C. a Grècia va aterrar forces
de Marc Antoni i Cleòpatra amb una numeració de 73.000 soldats d'infanteria i
cavalleria 12.000. Van estar acompanyats per una flota de 480 vaixells. Els
egipcis van instal· lar un campament prop de la ciutat d’Actium i van comensar
a esperar. Llavors Octavi no va malgastar el temps regalat de Marc Antoni i va
reunir un exèrcit de 80.000 soldats d'infanteria i cavalleria 12.000. Avantatge
numèrica era mínima, però els legionaris eren millors que els de l'est en tots
els aspectes.
La
lluita va començar en el any 31, quan la flota romana sota el comandament d'un
comandant Marcos Agripa Vipsania va començar a interrompre la comunicació
d’exèrcit Antoniana amb Egipte. Agrippa tenia al voltant de 400 vaixells i al
juny, la seva missió s'havia completat, l'enemic va ser privat de transport
d'aliments des de les ribes del Nil Occidental.
Mentrestant,
Octavià amb l'exèrcit va creuar l'Adriàtic, i va passar sobre Iliria i Epiro, i
va arribar a Actium. Llavors Octavià va tenir sort perquè molts romans van
passar al seu bando perquè no volien lluitar contra el seu poble només per la
Cleòpatra.
La
batalla més important de la guerra es va dur a terme al dos de septembre del
any 31 a.C a Actium. Antoni i Cleòpatra van intentar fugir de les tropes
romanes. Marc va decidir no anar per terra i va aplicar totes les forces en la
preparació d’operacions navals. Ambdues parts tenien al voltant de 400 vaixells
cada un, però les naus romanes estaven equipats amb diferents tipus d’armes per
llançar projectils incendiaris. No obstant això, Anthoni va seleccionar només
170 millors vaixells en què hi havia 22 mil homes escollits. Altres 60 naus
estaven en reserva sota el comandament de Cleòpatra. Altres vaixells i vaixells
de càrrega, va ordenar la crema, ell només volia escapar-se del parany.
La
batalla va començar quan el vent era a favor de l’Antoni i la guerra va durar
10 hores. Va ser molt dur i els vaixells van ser retornats a Actium. En veure
que la seva flota estava perdent, la flota de Cleòpatra de la reserva amb forces fresques sense
pèrdues va passar a través de les files dels frustrats naus romanes i va salpar
cap a Egipte. Antoni va prendre avantatge i amb uns pocs vaixells també va escapar
i es va unir a la Cleòpatra.
Octavià va ser
capaç de recuperar la pèrdua, però a l'estiu de l’any 30 a.C. Al juny les seves
tropes van desembarcar a Egipte. Marc Antoni va tractar de defensar Alexandria,
però els seus legionaris van comensar a passar al costat d'Octavià. En aquest
moment Antoni va rebre una denúncia falsa del suïcidi de Cleopatra i no va
trobar res millor que llançar-se sobre la seva pròpia espasa. Sense el seu
líder, l'exèrcit egipci no es va resistir a l'enemic, i la conquesta d'Egipte
va ser incruenta.
Cleòpatra
es va rendir, però va assebentar-se que aniria a Roma en cadenes durant el triomf d'Octavià, es va
suïcidar donant que una serp venenosa li mossegues. En la seva carta de suïcidi
va demanar ser enterrada al al costat de Marc Anthoni. Aquest tipus de coses en
aquells dies era respectat, pel que la seva sol·licitud es va complir.
3.3. Política d’August
August
va dur a terme una política que no només protegia el poble romà dels enemics,
sinó també lluitava per una millora de la societat.
En el
següent enllaç es poden apreciar les característiques de la política del
emperador August :
3.4. El
Triumvirat en el món actual
Els
triumvirats van influir en el món contemporani, així com aliances entre tres
polítics, generals.
§
Troika, l'argot comunitària a l'espècie
de triumvirat que representava la UE en les relacions exteriors, particularment
pel que fa a la política exterior i de seguretat comuna.
§
Triumvirat Leo Naryshkin - Tikhon
Streshnev - Boris Golitsin, actuant després de la caiguda de Sophia. (Rússia).
§
Kaledin triumvirat - Alekseev -
Kornilov, que personificat per Don poder blanc a finals de 1917 i principis de
1918, va deixar d'existir al gener de 1918 en relació amb la mort de Kaledin
Ataman.
§
Soviètica triumvirats: Triumvirat de
Zinoviev - Kamenev - Stalin va arribar al poder després de la mort de Lenin el
1924.
Triumvirat de Malenkov -
Khrushchev - Bulganin.
Triumvirat Brezhnev - Kosygin -
Podgorny, que va arribar al poder després de Khrusxov el 1964.
§
Altres triumvirats: Triumvirat de
Napoleó Bonaparte - Sieyes - Roger-Ducos.
Triumvirat Joubert - Pretorius -
Kruger, qui va governar la República de Transvaal a 1881-1883, respectivament.
§
Entre altres que s’han creat i existit
en el món.
4.
Conclusió
L’any 33
a.C. es va veure el final del Triumvirat què va acabar amb August al poder (27
a.C) el qual va fer l’Imperi Romà així deixant de banda la república.
August
va declarar al Senat i a l’assamblea popular que renunciava als poders de
“triumvir”, i va comensar a restaurar la República. Li van atorgar el càrrec de
cònsol i va prendre el nom de “primer ciutadà” de l’Estat. Es va convertir en
el governador més poderós de la història de Roma, perquè va obtenir els
comandaments militrs, religiosos i civils.
Finalment,
cal destacar què aquestes dades tenen més de dos mil anys. Han passat per
moltes persones, filtres, fins arribar a
les nostres mans. Es podria parlar d’un tresor quan parlem d’informació
detallada sobre una batalla o sobre la vida d’un personatge que va viure ja fa
molts anys.
Webgrafia:
Biografia
II Triumvirat
No hay comentarios:
Publicar un comentario