El mite de Pandora

Zeus( el pare dels déus i dels homes) per castigar Prometeu, va ordenar a Hefest(el déu del foc) que construís una bella imitació de les deesses.  El deu de foc, la va fer d’argila. Altres déus li van donar altres característiques: Afrodita(deesa de l’amor, la bellesa i sexualitat) li va regalar l’encís, Atena(deessa de la guerra, civilització, la sabiduria, l’estrategia, les arts i la justicia) els coneixements de les arts de la casa, les Gràcies(deesses de l’encant, la bellesa, la naturalesa i la creativitat humana) li van regalar al coll collaret d’or, les Hores(deesses de l’ordre de la naturalesa, les estacions de l’any i de justicia) li van possar als cabells flors, Hermes(déu olímpic missatger) li va donar el do de la paraula, la curiositat i la mentida. Com que la van fer entre tots els déus, li van possar el nom “Pandora”. Pan – volia dir tot, Dora – regal.

Zeus va entregar Pandora als homes mortals i la va regalar a Epimeteu( tità, germà de Prometeu) aquest es va enamorar d’ella i desprès d’un temps es van casar. Prometeu sabia que Zeus el volia castigar per entregar el foc als homes i va avisar al seu germà que Pandora era un regal envarinat. Zeus també li va donar una caixa(gerra) per Promoteu dient-li que era plena de tresors. Prometeu va dir al seu germà que amagués la clau de la caixa. Un dia mentre Epimeteu dormia, Pandora li va pendre la clau i va obrir la caixa. De dintre van sortir totes les desgràcies que hi ha avui per terra. Quan Pandora es va adonar del que havia fet, va tancar la caixa, però l’única cosa que hi va quedar dins era l’esperança. Per això es diu que l’esperança es l’últim que perd l’home. Els mals que van eixir de la caixa també van provocar la mort de la mateixa Pandora.

A Prometeu li va arribar càstic de Zeus, va ser encadenat al mont Caucas, on cada dia una àgila li rosegava el fetge, que li tornava a créixer la nit.

·Nussknacker