·Nussknacker
La
medicina en el món clàssic
Sense la
medicina els humans no haguessim sobreviscut i la mediana de la vida seria molt
baixa. Des de fa mils d’anys que els humans utilitzaven herbes per curar-se,
igual que ho feien i encara ho fan els animals.
Es sap
que el primer cop que van utilitzar la medicina va ser més de 50 000 anys.
El metge tenia uns poders màgics que altres no tenien. “Feien desepareixer els
mals esperits que s’instal·laven en el cos del malalt”. Feien rituals que a
vegades feien mal al pacient, però a vegades curaven amb els medicaments que
feien.
Hi ha
dades que a Mesopotàmia (actual Irak), la medicina havia progressat d’una
manera molt destacada. Egipte també era molt destacat pels seus coneixements en
la medicina. Un papir, “Ebers”, que actualment és molt famòs recollia
moltíssims receptes per curar. Als dos llocs els metges formaven part d’una
casta gairebé tan elevada com la dels sacerdots.
La medicina a Grècia
A la
famosa Ilíada escrita per Homer, podem observar metges experts en la medicina.
Un metge segons l’Homer és una persona culta que ha estudiat tot relacionat amb
medicina, té experiencia en aquest ofici, és honest, i per tant, respectat pel
poble.
Destaquem
a Hipòcrates que és considerat el fundador de la ciència mèdica. Va néixer cap
a l’any 460 aC a l’illa de Cos. Va aprendre filosofia i va viatjar a Líbia,
Tessàlia, Egipte i Tràcia. La seva obra principal és va tractar d’un text bàsic
de medicina fins al segle XVIII, anomena t Corpus
hippocraticum. Va observar fets que avui en dia podem dir que són certs.
Coses com: tenir un règim alimentar o tenir en compte la psicologia, el medi
físic en que viu i l’ambient social del pacient a l’hora de cuidar-lo. Així, la medicina hipocràtica escrita fa més
de dos mil anys, actualment es molt important.
La medicina a Roma.
Al
principi en la medicina romana havien metges estrucs que van influenciar molt
sobre Roma ja que tres reis romans van ser etruscs. Roma estava molt avançada
en cirurgia i odontologia. Feien servir plantes per curar-se, no obstant també
altres productes com els greixos d’animals, mel, oli i vinagre.
Com
escriptors romans sobre la medicina, destaquem a Cels que va viure durant el
segle 1 dC. La seva obra De re
Medica, que s’ha considerat molt important durant tot aquest temps, recull tots els coneixements mèdics des
d’Hipòcrates fins al segle I aC.
Gal·lè
també és un escriptor romà molt important. Va ser un investigador Pergamí que
ve néixer al segle II dC. Es va dedicar la vida a la farmacologia.
L’experiencia viscuda durant el seu treball com metge a l’escola de gladiadors
de la ciutat natal, li va servir per saber més coses sobre anatomia i cirurgia,
gimnàstica i dietètica. Va fer estudis
sobre el nostre cos i es va esforçar per millorar la ciència de la medicina.
A Roma
havien botigues especialitzades en la medicina com ara en rep el nom de
farmàcia. Pharmacopola era la persona
que s’encarregava de preparar-ho tot. Es venien herbes medicianals, emplastres,
arrels, etcétera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario