Esta entrada esta en Catalán sólo porque me da infinito palo traducir 16 páginas a castellano :3
Estube más de un mes haciendolo así que espero que os auyde en vuestros trabajos de música.
Romanticisme
El
Romanticisme, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a
influenciar totes les arts. El podríem veure com una reacció al racionalisme de
la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador
amb les convencions socials de l'època és inqüestionable. La seva
característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la
jerarquia dels valors culturals i socials imperants. Es va desenvolupar
fonamentalment a la primera meitat del segle XIX, i es va estendre des
d'Alemanya a Anglaterra, França, Itàlia, Espanya, Rússia, Polònia, Estats Units
i les joves repúbliques hispanoamericanes. Posteriorment, es fragmentà i va
anar evolucionant en diversos corrents, com el Parnassianisme, el Simbolisme,
el Decadentisme o el Prerafaelitisme, englobades totes elles dins la
denominació general de Post-romanticisme, una derivació del qual va ser-hi el
anomenat Modernisme hispanoamericà, espanyol i català. Les aportacions
fonamentals del romanticisme van ser en els camps de la literatura, la dansa,
la música i la pintura. Posteriorment, un dels corrents avantguardistes del
segle XX, el Surrealisme, portà a l'extrem els postulats romàntics.
Context Històric
Econòmic i tecnològic: :
- el 1807 el
nord-americà Fulton va impulsar la primera línea comercial amb vaixells
propulsats per motor de vapor.
- Richard
Trevithick de Gran Bretanya, el any 1804 va inventar la locomotora.
- Revoltes a tot
Europa durant la major part del segle.
- Creació de la
societat industrial : naixement de la nova classe proletaria, urbana i
pobre. Aquesta societat tindrà molts conflictes per aconseguir millorar les
tremendes condicions de treball i de vida del proletariat.
- L’esperança de
vida se situa al voltant dels 50 anys, continua havent-hi força mortalitat
infantil i femenina en el part.
-Europa és
eminentment rural encara que les ciutats i zones industrials comencen a tenir
cada cop més protagonisme.
- Les dones
continuen essent pràcticament invisibles. Només a finals del XIX s’iniciarà un tímid
moviment d’emancipació.
Polític:
El 1789 va
començar la Revolució Francesa . Napoleó volia dominar tot el continent i el
1804 va convertir la república de França en Imperi. El 1808 quan les tropes
travessaren la península Ibèrica , Napoleó va ocupar Espanya. Era el principi
d’un conflicte que duraria cinc anys i que va consumir els recursos principals
de l’Imperi. La fi del Imperi Francès va començar quan en una invansió de
Russia per Napoleó on va ser
derrotat(1812). El 1815 finalment es
produeix la derrota de Napoleó en la batalla de Waterloo desprès de haver estat
exiliat a l’illa Elba. Desprès de la derrota de Napoleó, es va iniciar una època
de reacció antiliberal que anomenem Restauració. Les potències van intentar
crear un sistema que neutralitzés nous procesos revolucionaris a Europa. Va
tornar el absolutisme i els anys 1820, 1830 i 1848 es van produir tres cicles
revolucionaris a Europa que essencialment es van basar en dues ideologies: el
liberalisme i el nacionalisme. A Espanya hi ha molta inestabilitat a causa de
la poca vàlua dels monarques i a causa de les revoltes socials.
La derrota de
Napoleó al 1815 aconsegueix que les fronteres d’Europa canviïn. Altres nacions
com Alemanya i Italia van començar el procé d’unificació que els va portar a la
unitat. Unificació Italiana al 1860 i la Unificació germànica el 1871. El
naixement de la burgesia amb la capasitat per a liderar un projecte polític i
l’esperança posada en els drets de l’home, que tenien que reconeixer i cambiar
el rumb de la Humanitat.
Geogràfic:
Té lloc a
Alemanya a partir del moviment alemà Sturm
und Drang(va ser un moviment alemany principalment literari, però també
musical i de les arts visuals). En la música es considera per la mort de
Joseph Haydn el 1809. Des de llavors comensa el període corresponent de la
musica romàntica, apareixent més tard en França i Itàlia (1820-1830). No
obstant diuen que el romanticisme comença amb la simfonia nº 3 de Beethoven en 1804.
Social:
Aquest esclat de
llibertat per la Revolució Francesa va fer que l'artista ja no es supedités a
la noblesa i als cercles eclesiàstics. Els rengles del públic es van ampliar.
Gràcies a la construcció de teatres d'òpera i de sales de concerts públics, la
burgesia va tenir accés a la música. Aquest fet va donar més autonomia al
creador i el va portar a compondre més segons la seva idea.
Aquesta societat
es va començar a preocupar sobre els seus orígens i va produir un amor a la
història, als mites, als contes i a les cançons pròpies de cada país. Això va
portar al naixement de la música nacionalista, fet que va facilitar el
coneixement de la música dels altres pobles. Un fet molt important és que també
va néixer la musicologia. Mitjançant aquesta ciència l'estudiós pot veure els
fonaments cientificohistòrics de la música d'arreu.
A Alemanya
aquestes característiques van prendre un especial relleu, donat el seu
desenvolupament patriòtic i polític. Tot això és plasma en el seu folklore i
molt especialment en la cançó dins de les organitzacions orfeòniques.
La música, més
que algunes altres arts, es va beneficiar enormement del tarannà romàntic, per
la seva gran llibertat d'expressió deguda a la seva natura abstracta. Per això,
de totes les característiques musicals la més important és la que diu que
"el pensament domina la forma".
Art
Pintura:
Hi ha dos quadres
del pintor Caspar David Friedrich (1774-1840) que responen perfectament a la
ambivalència de la combinació de l'ambició, la possessió i la dominació per
conquistar la veritat, per un costat, i la admiració, la rendició i el respecte
per la Naturalesa, per l'altre, el primer El viajero sobre el mar de nubes
(1817-1818) , respon perfectament al primer sentiment, el burguès que està
d'esquena en el cim de la muntanya i el
segon, Monje a la orilla del mar (1808-1810), on el monjo apareix
insignificant, petit abromat per la potencia de la naturalesa, desbordada,
amenaçant, inquieta. Dos sentiments que es corresponen a les actituds
romàntiques: el entusiasme i la quietud. El sentiment i la imaginació desborden
la mimesis i s'apropen per a entendre el art com a expressió.
Literatura:
Al segle XIX es
desenvolupa en Europa dos corrents literaris que es manifesten poc desprès en
Espanya: El Romanticisme en la primera mitat del segle i el Realisme en la
segona mitat. En Espanya el romanticisme va tindre un desenvolupament més tard
que en Europa , a partir de la mort de Fernando VII, en 1833. Les
característiques són el individualisme, la rebeldia i el idealisme. Jose Espronceda es destaca en la lírica
romàntica i la poesia narrativa. També en la poesia narrativa tenim a Ángel de
Saavedra(que és Duque de Rivas).En la prosa narrativa es destaca Gustavo Adolfo
Bécquer. Al teatre Jose Zorilla i Duque de Rivas. Al periodisme Mariano José de
Larra. En la franja alemana veiem a Novalis, un poeta.
Música:
Els compositors
pretenen expressar els seus sentiments a través, de la seva música. El cor
predomina sobre la raó. Per això la música de l’art romànic per excel·lència ,
ja que pot arribar a expressar sensacions i sentiments que no es poden
expressar amb la paraula. Alemanya és el país capdavanter en la música
instrumental romàntica i Itàlia, en música vocal(òpera).
Esculptura:
E l escultor romàntic
estava tan lliurat a la figura humana com el neoclàssic, encara que no es va
limitar a treballar el marbre, els seus retrats es regien també per un
equilibri apropiat entre el real i l'ideal, i s'inspiraven també en l'Antiguitat.
No obstant això, l'escultura romàntica es distingeix de la neoclàssica pels
personatges, que expressen emocions violentes, i un estil caracteritzat pel mo viment
intens i exagerat, executant sovint amb una tècnica d'esbós. La Marsellesa de François Rudé sobre l'arc
de Triomf de París és un bon exemple de l'escultura romàntica del període, obra
d'un dels seus principals artistes. L'escultor, basant-se en formes gregues
romans, en fonts modernes i en la composició barroca, càrrega d'intensitat psicològica
i física un esdeveniment contemporani.
Arquitectura:
Alemanya és el
país on arrela amb més força l'arquitectura romàntica per adequar perfectament
aquest moviment al temperament alemany, que, ja se sap, no deixa de construir
un gòtic tardà a través de l'època del Renaixement i el Barroc. El Neogòtic és
introduït a Alemanya pel Príncep Federico Francisco de Anhalt, que després
d'una estada a Anglaterra porta d'aquest país l'admiració pel parc de
disposició natural i pel gòtic. Per iniciativa seva es construeix el parc
neogòtic de Woerlitz, el projecte es deu a Ermannsdorff, amic del Príncep.
El Neogòtic
francès manté l'esperit romàntic de l'època però no maneja bé les formes
medievals, de tal manera, que les construccions romàntiques no abandonen mai les
estructures tradicionals.
Gairebé no hi ha
obres noves corresponents al moviment romàntic i l'activitat constructiva se
centra, sobretot, en el cultiu de la restauració de castells i esglésies
medievals.
Els diferents compositors romànics van introduir
en les seves obres algunes característiques nacionals, mentres que l'anterior
estil establit per Rameau, Haydn, Bach i Mozart va ser desapareixent poc a poc,
donant entrada a nous procediments musicals.
Les característiques principals del Romanticisme
són:
- Imprimir a les
seves composicions una forma creativa més independent, donant completa
llibertat a la fantasia, és a dir, donar la major importància del sentiment
enfront la raó.
-Donar a la
orquestració un desenvolupament més ampli.
-Emplear una
harmonia més lliure i més audaç.
-Reacció al
neoclassicisme, impulsa les arts i la música és considerada la més romàntica de
les arts.
- L'artista
romàntic prescindeix del mecenes, el seu públic sarpa burgès, dependrà del gust
del públic.
- S'estima i
s'observa la natura, es respectes les tradicions i sovint són font
d'inspiració, igual que els mites, la nit, el misteri, la màgia i tot allò
sobrenatural, les terres llunyanes i el passat remot, la felicitat, i el dolor
de l'amor..
- La forta tendència
nacionalista de cada país.
Al extenderse per
tots els països, el moviment romàntic va disposar de molts compositors
creatius, entre els quals principalment van destacar Weber, Schubert I Mendelssohn. Més endavant mereixen
ser anomenats,Schumann, Chopin, Brücker i Brahms.
Compositors molt importants al Romanticisme són:
- Ludwig van Beethoven, famós per les obres com
Fur Elise, Moonlight Sonata, Simfonia No5
i No9. Entre altres com la No3 i la No7.
- Carlo Maria von
Weber, que està entre la era clàssica i la romàntica, conegut per l'òpera Der Freischütz.
-
Gioachinno Rossini, compositor d'òpera, conegut per The Barber of Seville i obertures de varies altres òperes.
- Gaetano
Donizetti, compositor d'òpera, conegut per
Lucia di Lammermoor, i L'Elisir d'Amore entre altres.
- Franz
Schubert: Considerat el primer
compositor de lieder important, també conegut per la seva música de càmera,
obres de piano i simfonies. Podem destacar la Schwanengsesang i Wenterreise.
- Niccolò
Paganini, compositor i virtuós violinista, va compondre les 24 caprices per a
violí.
- Frédéric
Chopin, Compositor i virtuós pianista, la seva producció té numeroses danses
polques com masurques, nocturns, poloneses i valses.
- Feliz
Mendelssohn, compositor conegut per el seu
Concert per a violí i la Marcha
Nupcial de Sueño de una Noche de Verano,
també va compondre cinc simfonies com la
Italian Symphony.
-Franz Liszt,
compositor i virtuós pianista que va compondre poemes simfònics i va extendir
la tècnica de piano, famós per les seves Rapsodies
Húngares, Liebesträume i difícils
estudis.
- Robert
Schumann, compositor i un important autor de lieder, va compondre abundants
obres curtes per a piano. Reconegut amb la Primera
Simfonia o Primavera i la Tercera Simfonia o Renana.
-Hector Berlioz,
compositor famós per la seva simfonia programàtiaca, la Symphonie Fantastique.
La creació d'un
món ideal, el conegut "món poètic", permet al romàntic desplaçar-se
pels límits del jo, pels límits del llenguatge, pels límits de la consciencia i
la inconsciència, pels límits del racional i del irracional. La irracionalitat
apareix en escena. El sublime supera el bonic i el lleig, el monstruós oculta
indicis d'un ésser diferent del apol·lini. Dionises, amb tota la força
permaneix en la obscenitat però inunda al home romàntic del sentiment tràgic,
el sentiment de consciència d'aquesta esquerda que s'obre davant él i la
Naturalesa, d'aquella ferida que mai cicatritza entre el món real i el ideal.
Només li queda al home entendre el món i actuar en él des de lo artístic i
també en l'estètic.
Melodia: És l'eix vertebrador del llenguatge
musical romàntic i té un gran poder expressiu. Per a aconseguir la màxima
expressivitat, el compositor pot emprar frases molt senzilles o molt
fantasioses. La frase clàssica desapareix en favor de la frase més llarga i
d'estructura més lliure.
Ritme: El ritme està al servei de
l'expressivitat. És un ritme lliure i de vegades té una certa complexitat. Per
aconseguir efectes d'agitació i d'apassionament s'empren ritmes ràpids i
superposats.
Textura: Conviuen les tres classes de
textura polifònica: la melodia acompanyada, l'homofònica i la contrapuntística.
Harmonia: La música
romàntica té un teixit harmònic més dens i complex,amb força modulacions,
romantismes i dissonàncies. Predomina el to menys i es converteix en símbol de
l'expressió.
Gènere: Predomina la música profana per
sobre de la religiosa. És l'època daurada de la música dramàtica (òpera), de la
música programàtica (poema simfònic) i de la música pura (Brahms).
Forma: El compositor intenta fugir de les
formes preestablertes, o les empra només com a base, i crea formes més lliures
i obertes que li permeten deixar volar la fantasia(poema simfònic, nocturn,
...). Poden tenir una durada curta o llarga.
Timbre: Predomini de la música instrumental
sobre la vocal. La música instrumental es considera la creació més sublim de
l'ésser humà, però la música vocal es continua creant donades les possibilitats
expressives de la veu.
Característiques musicals :
- La
música és més propera al poble : això ve donat per la senzillesa melòdica
de molta música romàntica i també, moltes vegades, per la seva temàtica
popular.
- Més diferenciació entre els pobles, amb
la formació de la música nacionalista.
- Molta unió entre músics i poetes : La
música està molt lligada als esdeveniment del poble igual com la poesia, per
això músics i poetes moltíssimes vegades es troben en una mateix obra.
- El pensament domina la forma: La
individualitat i la llibertat pròpies de l'època fan que el músic no se senti
tan lligat a les estructures de les formes musicals.
- Música de programa: és aquella que està
pensada per a un argument o fi determinat.
- Cimeja
l'orquestra, especialment a Alemanya i a Àustria: Això passa per la
influència de les grans orquestres del sud d'Alemanya i de la Viena de l'època
clàssica.
- Cimeja l'òpera a Itàlia.
- Cimeja la música per a piano, violí i
orquestra: Alguns instruments són característics d'una època determinada.
El violí i la flauta tingueren gran importància en el Barroc, i el piano, tal
com el coneixem avui dia, és el principal instrument del Romanticisme, si bé el
violí torna a tenir molta importància. L'orquestra, a mesura que es va ampliant
i perfeccionant, gaudeix més del fervor popular.
- Comença a decaure la música de cambra i
d'església: Amb tot, la
major part dels grans compositors romàntics van escriure també música de
cambra. Els quartets de Beethoven, per exemple, que escrigué en les darreries
de la seva vida, són perfectíssims i bellíssims. La música d'orquestra i de
solista era, però, la preferida.
- Orquestració Moderna: L'orquestra va evolucionar tant que fins i tot
va canviar la figura del director. Així com anteriorment el director era el
clavecinista o l'organista que anava donant indicació, tenint a mà un paper
enrotllat o un bastó, i més tard el primer violinista, a partir de Romanticisme
trobem la figura del director com avui dia:
posant-se davant dels músics i d'esquena al públic fent moviments amb el
cos.
- Evolucionen les grans formes musicals: La llibertat típica de l'època també portà a
la modificació d'aquestes formes. Beethoven fou qui més influí en aquesta
tasca.
- Peces curtes: Normalment trenquen amb tota forma musical
acadèmica. És en aquestes peces quan el compositor acostuma a ésser totalment
lliure en tots els aspectes de la composició.
- Gran Virtuosisme: L'òpera romàntica Itàlia és de gran divisme.
Les obres instrumentals tenen un virtuosisme que és difícil de veure en èpoques
anteriors.
- Neix el
Rubato: Hi ha rubato quan
l'instrumentista no interpreta els valors musicals exactament com estan
escrits, sinó que fa un estira-i-arronsa sobre ells. Això dóna una relativa
llibertat a l'executant, cosa que no té en la música d'èpoques anteriors.
Música instrumental.
Instruments: Durant el
Romanticisme els músics són molt ben considerats sobretot els compositors i
encara més els intèrprets, que són els qui reben els aplaudiments del públic.
Això, sumat al perfeccionament tècnic de molts instruments, farà que el virtuosisme
instrumental adquireixi gran importància i que intèrprets com Chopin, Liszt o
Paganni siguin molt admirats.
L'orquestra simfònica: La gran
orquestra pren molta importància i s'estableix com a instrument musical. Amb
l'orquestra, el compositor romànic pot aconseguir sonoritats i sensacions
grandioses. H.Berlioz serà el
seu impulsor i hi augmentarà el nombre d'instruments. La complexitat creixent
de les partitures orquestrals fa que la figura del director d'orquestra sigui
cada vegada més necessària.
Audicions:
1. Simfonia No3 en mi bemol major opus 55, La Heroica. – Ludwig van Beethoven
2 El sueño de una noche de verano (Ein Sommernachtstraum) Opus 61.
- Felix
Mendelssohn
3.Pappillon, opus2. No VI – Robert
Schumann
4. Vals No. 5, Opus. 42 in A flat Major Piano – Frédéric Chopin
5. Polonesa, Opus40, No.1 en la major- Frédéric Chopin
6. Masurka, Opus 67, No.2 – Frédéric Chopin
7. Lied, "Heidenröslein"
op. 3 no. 3 (D. 257) – Franz Schubert
8. Nocturno, Opus9, No2 en mi bemol – Frédéric Chopin
9. Crescendo, "Tancredi", "La pietra del paragone" –
Gioacchino Rossini
10. Caprice No5 –
Niccolò Paganini
En la música
vocal, crea un génere molt especial de la mà de Schubert, el Lied, i quan
l’òpera celebra els seus més reconeguts logres, tant els musics italians com
especialment pel gran projecte wegneriano.
F ormes musicals:
- La sonata Postclàssica:
Tendència a prescindir del minuet per un
Sherzo o una altre peça. Beethoven comença aquesta tendència.
Fer l'scherzo amb
dos trios. Això ho devem a Robert Schumann. El segon scherzo és molt més
lliure: pot ésser un desenvolupament del primer o tenir un nou tema.
Inclinació a
apartar-se del rondó al quart moviment. Això es va fer a favor d'altre formes
més o menys classificades. Ho començà Beethoven.
Escriptura
cíclica. Això és quan un o determinats temes o cèl·lules de temes van
apareixent en diferents moment o parts de l'obra.
- Poema Simfònic:
És una obra
generalment tota orquestral I d'un sol moviment en la qua les desenvolupa,
musicalment I sense text, un argument o programa. Destaquen Hector Berlioz i
Liszt. Sonada la llibertat d'estructura d'aquesta forma musical, la podem
considerar semblant a alguna de les accepcions de suite moderna, segons de quin
poema simfònic es tracti. Els tractadistes la consideren una gran forma musical
amb caràcter propi per la seva llargada i complexitat d'element segons
l'argument de la narració.
- Suite:
A partir de les
acaballes del segle XIX, entenem com a suite una obra, quasi sempre per a
orquestra, que executa ininterrompudament una sèrie de fragments musicals
presos generalment d'una òpera, d'un ballet o d'una altre música escènica.
També pot ésser una selecció de fragments d'una obra de grans dimensions.
Aquesta suite és diferent de la barroca.
Formes musicals menors:
Aquestes formes
musicals no les distingim per la seva estructura musical sinó més aviat pel seu
aire o ritme o pel caràcter que l'autor vol donar a l'obra.
Tipus de composició segons el moviment o ritme:
- Marxa: Ritme binari, acostumen a repetir mètricament els mateixos valors.
- Polonesa: Ritme ternari, és moderada i va néixer a Polònia.
Frédéric Chopin en va escriure de brillants.
- Vals: Ritme ternari, pot ésser lent o ràpid amb un acompanyament molt simple.
- Masurca : Ritme ternari, és més o menys com el vals però
saltirona.
- Polca: D'origen txec, animada i dividida en seccions de 8 compassos.
- Tarantel·la: Ritme ternari, és alegre i
brillant i va néixer a Nàpols.
Altres tipus de composició:
-Fantasia: en èpoques passades ha tingut diversos
significats. En el Romanticisme és una peça que té el caràcter de la forma.
- Capritx: sinònim de fantasia, però més capritxosa.
- Pastoral: evoca
un fet pastoral. Com a dansa és moderada i de ritme ternari.
- Impromptu: Pot tenir qualsevol
estructura musical, però la preferida és la que correspon a l’estructura A B A.
Malgrat tenir el caràcter d’improvisació, té més elements temàtics que la
fantasia i el capritx.
- Romança sense paraules: Té una melodia intensament expressiva. Són
famoses les de Mendelssohn. Quan es tracta d’una peça de cant evoca l’amor.
- Balada: Antigament volia dir aire de dansa. Ara és una narració d’essència
popular de caràcter èpic i líric.
- Llegenda: És com un conte, una faula, etc. És igual que la
balada.
- Novellette:Va ser creada per Schumann, sembla com a homenatge
a la cantant Clara Novelo. També hi ha qui diu que és el diminutiu de novel·la.
Schumann en té una col·lecció.
- Elegia: Estil planyívol com a recordança
a glòries passades.
- Nocturn: Antigament era sinònim de
serenata, cassació o divertiment i també una part de les matines. Modernament
és una peça d’estil poètic i contemplatiu que va crear John Field i que va
immortalitzar Chopin.
- Berceuse: Evoca la cançó de bressol.
L’acompanyament imita el balanceig d’un bressol.
- Barcarola, Veneciana o Gondolera: Evoca la romàntica escena d’una gondola
passejant pels canals de Venècia. L’acompanyament imita el gronxament d’una
gondola.
- Rapsòdia: Antigament eren fragments de
poesies èpiques. Musicalment i a partir del Romanticisme és una combinació de
temes de caràcter divers i sense relació entre ells. Dintre de la total
llibertat de composició, és corrent la divisió de la rapsòdia en dues parts que
s’executen sense interrupció en un sol temps lento-allegro. Són molt cèlebres
les de Liszt.
- Moment musical: No té cap idea fora de la que expressa la forma,
com passa també amb les dominades peces líriques, full d’àlbum, etc. El moment
musical va ser consagrat per Franz Schubert.
- Lied: És anterior al Romanticisme, però cimeja en aquesta època. És una paraula
alemana que vol dir cançó (Plural: lieder). El lied és una cançó de concert per
a un solista i piano d’estil íntim i amb ambició artística.
No té una
estructura determinada. Pot ésser binària (dos períodes A i B amb possibles
subperíodes) o ternària A A B, A B B , A B C. Amb tot, l’estructura més
habitual és la ternària A B A. Cal no confondre el lied cançó amb la forma
musical de tipus lied ternari, que pot ser el segon moviment de la sonata.
Dins el lied hi
caben perfectament la balada, la llegenda, etc. Molts compositors romàntics han
escrit lieder: Beethoven, Schumann, Johannes Brahms, però qui més s’hi distingí
fou Schubert.
Posteriorment al
Romanticisme hom ha escrit lieder per a instrument I per a cantar amb orquestra
formant part de grans obres.
Es componen molts
concerts per a orquestra i instrument solista (sobretot per a piano). Cal
destacar el virtuosisme d’intèrprets com Liszt i Chopin(piano) i
Paganni(violí). Tots ells van compondre concerts per al seu instrument.
A la música
profana trobem el Lied i Òpera i en la religiosa Missa i Oratori.
COMPOSITORS:
- Ludwig van Beethoven: Va néixer
en Bonn, Rin del nord-Westfàlia. Alemanya,
el 17 de desembre, 1770 i va
morir en Viena el 26 de març el 1827. Sent considerat com una figura
excepcional i transcendència en la història de la música. Afirmar que Beethoven és un clàssic seria
injust i inapropiat, Beethoven es un revolucionari. Consolida el classicisme i
s'adelanta, de manera magistral, al Romanticisme. Va iniciar els seus estudis
des de molt jove. El seu pare i el seu avi treballaven per l'elector de
Colònia, el primer com mestre de capella i el segon com tenor. Així el jove
músic va ser ràpidament explotat pel seu pare com nen prodigi, amb l'esperança
de que entès també a treballar pel elector. La seva brillantés com organista va
cridar atenció a bastants nobles, cosa que li va permetre mantenir la família,
ja que el seu pare va abandonar el seu lloc per la seva addició a la beguda.
Beethoven va aprofitar aquestes amistats per a mudar-se a Viena, una vegada el
seu pare era mort. Allà es va instal·lar a viure de músic com compositor,
pianista i professor. Va estudiar amb
mestres de la talla de Mozart o de Haydn.
Les seves
composicions van obtenir un gran reconeixement i sempre aconseguia un noble
mecenes que el patrocinara. A partir dels 30 anys va començar a tenir problemes
amb l'oïda. Va estar al bord de suïcidi quan va saber que era incurable. Des
d'aquell moment es va terminar la seva carrera com intèrpret, per`durant aquest
període va compondre les seves millores obres. En 1819 ja estava totalment sord
i es comunicava a través d'un bloc de notes.
En les seves
composicions es veu l'influència dels seus ideals socials ja que molts tenen
aquest tema. En contraposició dels genis de la època com Mozart o Haydn,
Beethoven era un compositor molt treballós que invertia molt de temps en
compondre les seves obres. Portava sempre un quadern de notes on agafava
apunts, que desprès repassava i corregia.
De les nou
simfonies destaquen les més populars que són La quinta, La tercera o Heroica, La sexta o Pastoral, un cant a la
naturalesa, y La novena que està
considerada com una de les grans obres d'art de la humanitat.
Obres: L'òpera
Fideli; 9 simfonies; 5 concerts per a piano i orquestra i 1 per a violí i
orquestra. Musica de cambra: 17 quartets, 13 trios, 10 sonates per a violí i
piano, 5 per a violí i piano, etc. 32 sonates per a piano. Etcètera.
Un altre geni de
la creació musical, Ricardo Wagner va dir “Beethoven
és la música” .
- Franz Schubert: Va néixer el 31 de gener
de 1897 i morir a Viena el 19 de
novembre de 1828. Va ser considerat com un músic romàntic, de silueta
especialment original. Fill d'un professor de Viena, va créixer
en un ambient humil. Des de
petit es va interessar per la música, però el seu pare s'oposava a aquesta
vocació per ser poc profitosa. Va
aconseguir entrar en el cor de la Capella Imperial, i estudiar música junt a
Salieri.
Schubert va
escriure molt durant tota la seva vida, sobretot cançons. Al mostrar les seves
obres no va obtenir cap èxit. Es va veure obligat a treballar com mestre en una
petita escola, però no es va sentir satisfactori, ja que desitjava dedicar-se a
la música. Desprès de molts esforços va aconseguir trumfar amb la seva obra
Rosamunde, que es va fer molt popular. Així es va posar de moda fer festes
només amb la música del compositor, les nomenades
"Schubertiaden". Als trenta i
dos anys va morir, víctima de la febre tifoides. Encara que va viure molt poc, Schubert va
composar una gran can-titat de obres i sempre componia encara que tenia
problemes de salut o d'estats d'anima. Entre les seves obres, les més famoses
són La muerte y la doncella, El Cuarteto
de cuerda, Viaje al invierno, i les seves distintes simfonies.
Va morir dos anys
desprès de la mort de Beethoven. El mateix Schubert va venir al funeral de
Beethoven.
Obres: 9
simfonies. Piano: 22
sonates, 6 moments musicals, 11 impromptus. Valsos, etc. Música de cambra: 15 quartets de
corda, quintets, I trios I peces per a violí i piano; misses i sobretot 650
lieder.
- Robert Schumann: Va néixer el
8 de juny de 1810 a Zwickau, Saxònia, Confederació del Rin i va morir el
29 de juliol 1856 a Bonn, Prússia, Confederació Germànica. El seu pare venia
llibres i va heretar del seu pare la passió per la literatura, que molts cops
va ser la font de l'inspiració per a les seves composicions. Als sis anys va
començar a estudiar piano, més tard va ser enviat a Lepzig a estudiar lleis,
però desprès d'haver-se matriculat en la Universitat, va dedicar el seu temps a
la música. Va començar a estudiar el piano amb més profunditat amb el profesor
Friedrich Wieck que el va convertit en un virtuós pianista. Allà va conèixer a
la jove filla del professor Clara Wieck que més tard s'hi van casar. Va tenir
un accident en la seva mà dreta i va trencar totalment les esperances com
pianista. Des de aquell accident va decidir dedicar-se a la composició com: Papillon, Carnaval, les seves Variaciones
Abegg i els seus Estudis simfònics. Desprès de casar-se va escriure una
gran cantitat de composicions, peces curtes i cançons centrades en el piano,
com l'instrument principal. Més tard va escriure més grans com va compondre la
seva primera sinfonía, la seva Fantasia per a piano i Orquestra, el seu concert
per a piano i l'oratori el paradís i la Peri. Va escriure'n molts més. Va
treballar com a professor però no va destacar en aquesta professió. Desprès per
a ser un director, però tampoc li surt bé. Va tenir un període de depressió i
intents de suïcidi. Les seves obres van començar perdent la calitat
característica. El 1854 va ser internat en un manicomi on va passar la resta
dels seus dies.
Obres: quatre
simfonies. Concerts: per a piano, per a violoncel, per a quatre trombes i
orquestra. Oratoria. Música de cambra. Lieder. Piano sol: Thème sur le nom
Abegg, Papillons,etc. Carnaval: escenes bufones sobre quatre notes, Carnaval de Viena, Album für die
Jugend, op 68. Etcètera.
- Felix
Mendelssohn: Va néixer a Hamburg el 3 de febrer el 1809 i va morir el 4 de
novembre el 1847 a Leipzig. Compositor alemany que representa perfectament
el primer període del romanticisme. Molt
admirat a Inglaterra, es caracteritza per un estil victorià, sent a més un dels
compositors preferits d'aquesta reina. Va néixer en una família jueva i no va
tenir cap problema en dedicar-se a la música en comparació amb Schubert. Va demostrar un talent amb el piano i més
tard va estudiar en el Conservatori de Berlín i desprès en París. Va donar el
seu primer concert als nou anys, quan ja havia compost varies obres pròpies,
entres elles diverses òperes i simfonies. Es va donar per a conèixer amb la
seva Obertura a Sueño de una noche de
verano, que va presentar en 1826. Poc desprès va treballar com a director
de orquestra en la Singakademie de Barlín. Realitza desprès un llarg viatge que
el porta a Angleterra on obté un gran èxit. Al viatge fins Alemanya es pansa
per Italia on compon la seva sinfonia No.4 o Italiana. Desprès es instal·la a
Düsseldorf com director de orquestra i poc desprès es nombrat director de la
famosa orquestra Gewandhaus en Leipzig. Aquesta és la gran època de Mendelssohn
perquè compon les seves grans obres. En 1843 funda un Conservatori en Leipzig, on donà classes junt amb
Schumann. Va terminar Sueño de una noche de verano , la cual
marxa és molt popular avui en dia. La costum és utilitzar-la en les bodes. Per
primer cop es va interpretar en una boda reial, desprès de la mort de
Mendelssohn.
Es tracta una de
les principals figures del romanticisme. La seva música és elegant i suau i amb
un gran estil.
Obres: 11
simfonies per a corda i 5 per a orquestra; un concert per a violí i dos per a
piano; música de cambra, oratoris, cantates, lieder, moltes peces per a piano. Etcètera.
- Fryderych Chopin: Va néixer a Zelazowa
Wola, Polonia el 1 de març del 1810 i va morir a París el 17 d'octubre, 1849.
Va desenvolupar el seu talent molt de pressa ja que va començar a tocar el
piano als sis anys i als set ja componia algunes peces. Als vuit anys va fer el
seu primer concert en públic. El seu pare, que era francès el va enviar a
estudiar al Conservatori de Varsovia, per consolidar els seus coneixement
musicals.Chopin va començar a tenir un gran èxit i viatjar per Europa. A
Polonia va donar varis concerts i compondre. Però la seva salut mai va ser molt
bona, així que la novel·lista George Sand li va dir d'anar a Mallorca, on es
podria recuperar. Chopin es va recuperar notablement i va compondre varies obres
mentre viatjaven ells dos per Espanya i la costa francesa. Durant els pròxims
anys va passar en la casa del camp de Sand, on va recuperar la seva salut i on
va compondre gran part de les seves obres. Desprès va viatjar a Anglaterra on
va donar varis concerts i quan ja va tornar a París ja malalt i va aprofitar
aquells últims dies per terminar les obres.
Chopin durant
molt de temps va ser un músic incomprensiu. Va escriure bàsicament peces
petites, no va fer òperes ni grans simfonies. Es va centrar molt en el piano ja
que era el seu instrument preferit. Això va fer que durant molt de temps no se
li considerés un gran músic.
Obres: dos
concerts per a piano i orquestra i quatre obres més també per a piano i
orquestra. Piano sol: preludis, estudis, nocturns, valsos, poloneses, balades,
tres sonates, rodons, berceuses, etc.
- Hector Berlioz: Va néixer en La Côte
Saint-André el 11 de desembre, 1803 i va morir el 8 de març el 1869 a París. Va
ser un músic ple de conradiccions, discutit, admirat i negat pel qual geni
musical es innegable. Va estudiar els primers anys junt amb el seu pare perquè
França estava en guerra i les escoles estaven tancades. Així es com va comensar
a estudiar música. Se'n va anar a París per estudiar medicina, però va veure
que la seva vocació era musical. Va començar a estudiar en el conservatori i en
1830 va guanyar un premi musical, demostrant d'aquesta manera el seu talent,
sobretot al seu pare que no estava d'acord amb aquesta profecció. Aquella mateixa època va compondre la seva
Simfonia fantàstica, la peca clau de la música del segle XIX. En aquell moment
es va veure obligar a marxar-se de París a Italia, ja que el premi era cursar
estudis al estranger. No li va agradar Italia i va tornar a la seva ciutat. Va
compondre una nova obra Lélio i es va casar amb una actriu, Harriet Smithson,
amb la qual van tenir un fill. En aquella època va conèixer a Paganini, que es
va quedar admirat per la música de Berlioz i fins i tot li va prestar diners.
Amb el préstec va concluir la simfonia coral Romeo i Julieta que la va dedicar
a Paganini. Va aconseguir molt d'èxit i va decidir fer una òpera ja que formava
part de la tradició francesa estrenar en l'òpera de París. Però va fracassar i
aquest fet se li va quedar marcat en la seva carrera. Tampoc va triomfar amb la
missa La simfonia fúnebre i triomfal per a banda militar. Es va mantenir fent
concerts però la seva salut es debilitava. Poc desprès va morir.
Va ser uns dels
renovadors músics del segle XIX, advocava per la música amb més dramatisme i
sentiments. Va ser un músic innovador i diferent., desde les seves composicions
fins com interpret ja que només tocava la flauta i la guitarra.
Obres: òperes,
obres simfòniques, música religiosa, etc. I el Grand traité d'instrumentation et
d'orchestration modernes.
- Niccolò Paganini: V a néixer a Gènova
el 27 d'octubre de 1782 i va morir a Niça el 27 de maig de 1840. Va ser un dels
més cèlebres virtuosos del violí, sent considerat com un dels més grans
violinistes que mai han existit. Va començar els seus estudis de violí amb el
seu pare, que li posava una gran disciplina i un treball molt dur. Desprès va
estudiar en Gènova i Parma. Va donar el seu primer concert als tretze anys i
també als tretze va començar a compondre. Va aprendre a tocar la guitarra i va
fer els seus famosos "caprichos" ,creats per a violí sense
acompanyament. Va aconseguir treball com director musical per la germana de
Napoleó. Allà és on es va fer famós i on es va desenvolupar la seva fama com
violinista excepcional. Els pròxims
anys va viure dels concerts, va recorre tota l'Europa amb un gran exit. Els
seus moviments i posiciones per a tocar el violí eren totalment nous. Les seves
llargues gires van fer que la seva salut es debilites molt. Es va quedar a
París i va escriure la simfonia Harold en Italia que era demanat per Berlioz
però mai va arribar a tocar-la. Desprès de la seva mort el seu enterrament en
sòl sagrat és postergat durant diversos anys a causa de la seva fama i la seva
llegenda.
Lo més destacable
de Paganini com músic van ser les seves innovacions técniques en les
interpretacions de violí. A més el seu estil de música va influir en molts
compositors com Liszt, Shumann, Brahms o Rachmaninov.
- Franz Liszt : Va néixer el 22
d'octubre de 1811 a la ciutat de Doborjan i va morir a Bayreuth(Alemanya) el 31
de juliol de 1886. Va ser un gran compositor i virtuós del piano. Va dedicar
tota la seva vida a la música, no només component i tocant sinó ajudant i
col·laborant amb altres compositors. Liszt va donar el seu primer concert als
nou anys i va obtenir un gran èxit que els aristòcrates es van oferir per a
pagar-li els estudis.Així que es van traslladar a Viena per estudiar amb
Czerny. Desprès van anar a viure a París i encara que no va poder entrar al
conservatori va estudiar amb Anton Reicha, a més de fer-se amistats amb amb
músics com Berlioz, Debussy i Chopin. Va fer varies gires i concerts on es va
fer admirat per tot el públic a més demostrant la seva habilitat per el piano.
A més va continuar escrivint composicions. Amb la seva esposa van viatjar per
tota Europa i allà es quan va escriure les seves obres més grans. Desprès torna
a Hungría i treballa per la princesa Caroline Sayn-Wittgenstein com a músic.
Desprès de anys treballant es va anar a Roma on escriu obres amb temes
religiosos . Va passar els seus últims anys entre Roma, Budapest i Weimar on va
estar donant classe per a piano. Va morir de neumonía el 1886 en Bayreuth.
Liszt va destacar
per la seva agitada vida privada i per ser un artista amb un enorme talent. Va
ser una persona generosa que sempre es va preocupar en ajudar als seus amics.
Inventor del poema simfònic, Lizst es un dels grans mestres del romanticisme.
Obres: oratoris. Orquestra: 13 poemes simfònics i
una simfonia. Dos concerts per a piano i orquestra. Obres corals i de coral amb
orgue. Piano: diversos estudis, rapsòdies
hongareses, Anys de pelegrinatge, sonates, el popularíssim Impromptu núm
3(nocturn), conegut amb el títol de
Somni d'amor, etc. Moltísssimes reduccions d'orquestra de diversos autors.
Etcètera.
- Carl Maria von Weber: Va néixer a Eutin,
Slesvig-Holstein. Alemanya 18 de desembre, 1786 i va morir a Londres el 5 de juny,1836. Compositor alemany que va
fundar l'òpera romàntica alemana. Fill d'un empresari teatral que es va
preocupar molt per fer-lo surar. Es va convertir en un excelent pianista i va
començar a composar desde molt jove. Als dotze anys va escriure la seva primera
òpera i la segona va ser als disset anys. Va ser director del cor de Breslau i
desprès va treballar per el duque de Württemberg. En aquella època va compondre
dos simfonies.Més tard va ser nombrat director del teatre alemany en Praga. La
seva carrera era exitosa i el van nombrar director de l'òpera de Dresden, on
seguia la mateix política, encara que cap de les seves obres es van presentar
en aquell teatre. Va morir deu anys més tard en Londres a causa de la
tuberculosis, on va venir per estrenar la seva obra Oberon.
Entre les obres
més destacades de Weber estan Der
Frieschüstz, Euryanthe, Konzertstúck, Oberon i els seus concerts per el clarinet. El seu
treball va ser molt admirat per Berlioz i Wagner, a més de obrir el camí per a
l'òpera alemanya i crear el romanticisme dins d'aquest gènere.
Obres: òperes,
concerts, música orquestral, de cambra, de piano, lieder, etc.
- Vincenzo Bellini: Va néixer a Catània, Sicília el 3 de novembre,
1801 i va morir a Puteaux, Illa de França el 23 de setembre, 1835.Va néixer en
una família de musics. Va començar a escriure òperes als 13 anys .El seu pare
el va enviar a estudiar al Conservatori Napoles. Allà va triomfar amb la seva òpera i gràcies
al empresari Barbaia, amb aquesta obra va passar a ser conegut a les grans
ciutats d'Europa . El 1827 al teatre de la Scala de Milà i a San Carlo de
Nápoles és va estrenar la seva primera òpera. Des d'aquest moment sempre
triomfava fins a escriure la seva última òpera a París l'any de la seva
mort. La majoria de les seves obres són
òperes. Molts cops se li va considerar molt clàssic, però es poden apreciar en
les seves obres harmonies no tan convencionals i àries de gran bellesa.
Obres: Òperes: La somnàmbula, Norma, etc. ;algunes
obres religioses, cançons i peces orquestrals.
- Gioscchino
Rossini: Va néixer a pesaro, les
Marques (Italia) el 29 febrer 1792 i va morir a París el 13 de novembre, 1868.
Era de la família noble però humil. Rossini va tenir una educació bastant
irregular ja que va aprendre a cantar, tocar el violoncel i el corn. Gracies a l'influencia
d'un amic noble va aconseguir estrenar la seva primera òpera El contracte
matrimonial, quan només tenia divuit anys. Va ser un èxit i va aconseguir un
contracte per quatre obres més. En l'última, La pietra de Parangon va afegir un crescendo amb la frase repetida
per a aconseguir un clímax desitjat, cosa que a partir d'aquell moment va ser
una de les seves característiques de les obres. Va aconseguir un gran èxit per
tota Italia, on va esciure moltes òperes i obres. Va viatjar a Anglaterra però no
va poder estrenar la seva obra, pels problemes del empresari que el va contractar. Així que va
tornar a París on va escriure dos òperes franceses per el rei Carlos X. Desprès
de la Revolució del 1830 va tornar a Italia, però la seva salut era molt dèbil
i tenia problemes econòmics i personals. Va compondre el Stabat Mater i es va mudar a París per la resta de la seva vida. Va
decidir dedicar-se a viure bé i per això
va composar molt poc, entre les seves últimes composicions es veuen diverses
cançons i música sacra.
Obres: moltes
òperes: L'italiana in Algeri, Tancredi,
Otello, Guillem Tell, etc. Stabat Mater i música instrumental i vocal
vària.
Les obres més destacades són :
Cada compositor
tenia la seva forma de fer la música i representar-la. Al romanticisme el tema era cada vegada més
lliure i el compositor podia expresar lo que sentia amb unes grans simfonies i
òperes.
La sinfonia No3
de Beethoven és molt imporant perquè es quan es pot dir que comença el
Romanticisme.
Cherubini en
música religiosa va compondre moltes misses i el cèlebre Rèquiem, en do menor,
el quan hom considera antecedent de la Missa, en re major opus 123 (Missa
solemnis) de Beethoven.
Rossini va
inventar el crescendo, i el va utilitzar per primer cop en unes de les seves
primeres òperes “La Pietra de parangone”
.
Mendelssohn va
estar moltíssims anys escribint una obra “El sueño de una noche de verano”. Al principi va escriure’n la obertura i 15
anys més tard va acabar la obra.
El universal i el
popular cristalitza a Chopin en les seves Masurques, les seves Poloneses i en
els Vals. Altres com El Revolucionari
que és el Opus 10 No12. Una extensa obra per piano és una peça desenvolupada en
la interesant tonalitat de do menor. Altre important es el Preludi, compost en
el moment en que estava dedicat als estudis de les obres de Bach.
El Requiem de
Berlioz va ser encaregat pel Gobern per conmemorar
a los caídos de la revolució de juliol.
A l’Estat
Espanyol compta amb el basc Arriaga com a cas molt excepcional. Nada y Mucho,
l’octet que va compondre als 11 anys i als tretze Los esclavos felices. Molt
important la Stabat Mater per a veus masculines i orquestra de corda, o altres
com la Simfonia en re.
Finalment, de
Shumann podem observar El Carnaval:
scènes mignonnes sur quatre notes (Carnaval: escenes bufones sobre quatre
notes) opus 9, 21 peces per a piano. És una de les obres més imporants de
piano romàntic. Són vint quadrets amb un títol cadascun. El Concert per a violoncel i orquestra, en la
menor, Opus129 és un dels més celebrats per a aquest moment.
Resum del treball:
Podem dir que el Romanticisme comença amb la mort
de Franz Joseph Haydn, el 1809. També podem dir que comença amb la 3ª Simfonia
de Beethoven. Al principi va ser utilitzat en la literatura, però de seguida
es va desenvolupar en totes les arts. En aquest període trobem un canvi de
idees, del pensament, de la tecnologia, etcétera. Així com el principi es veu impactat per la
Revolució Francesa, on també veiem canvis industrials: l’invent de la
locomotora i vaixells de motor. També la societat industrial on neix una nova
clase urbana i pobre. En les
arts tot és més lliure, tot té que a veure amb la Naturalesa. En la música el compositor té més
llibretat de compondre no pas en les altres epoques. En el Clasicisme es va
anant desenvolupant però, al Romanticisme ja es quan es va desenvolupar al
màxim. Tenim bastantes noves característiques però totes venen a un sol tema:
La llibertat. Donar al orquestra un desenvolupament més ampli, l’artista
romàntic depen del gust del públic, s’observa la natura, les tradiccions, la
fantasia. Característiques de la música
són que La música és més propera al poble, hi ha més diferenciació entre els
pobles, molta unió entre músics i poetes, el pensament domina la forma, escimeja
l'orquestra, especialment a Alemanya i a Àustria , l'òpera a Itàlia i la música
per a piano, violí i orquestra . Comença a decaure la música de cambra i
d'església , neix l’orquestració Moderna, evolucionen les grans formes
musicals, peces curtes, el gran Virtuosisme i neix el Rubato.
Els músics són ben
considerats i l’orquestra es fa popular.En les formes musicals veiem La sonata
Postclàssica, el poema simfònic i el suite. I en les formes musicals menors la
marxa, la polonesa, el vals, la polca, la masurca i la tarantel·la. També no ens olvidem d’altres tipus com la
fantasia, el capritx, el pastoral, l’impromptu, la romança sense paraules,
balada, la llegenda, la novellete, l’elegia, el nocturn, el berceuse,
barcarola’veneciana o gondolera , rapsòdia i el moment musical. Un tipus molt
important és el lied que prové del alemà “Cançó”. És una cançó de concert per a
un solista i piano d’estil íntim i amb ambició artística. Es fa molt famosa al
Romantcisme.
Al Romanticisme trobem
compositors molt importants que eren uns genials virtuosos, els més grans són: Ludwig
van Beethoven, Carlo Maria von Weber, Gioachinno Rossini, Franz Schubert, Niccolò Paganini, Frédéric Chopin, Feliz Mendelssohn, Franz Liszt, Robert Schumann i Hector Berlioz. I per tant si hi ha
compositors han d’haver obres importants que va haver-hi moltes en aquest
període, perquè tots eren espectaculars.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- -
Bibliografia:
- Historia de la música, Magda Polo
Pujadas
- Breve historia de la música, Henry Lindemann
- Evolució de l’Art Musical, Ticià Riera
- Así se descubre la música clásica, Vicky R.Galvas
- Imprescindibles de la Música Clàssica, Michael
Swift
- Dossier “El
Romantisicme Musical”
