jueves, 13 de junio de 2013

La força del riu - Jordi Font

1.      Localitza damunt de mapes de Catalunya i del Pallars Jussà els trajectes que fa la Marta.

   
    








2.      Fes una taula amb les unitats que apareixen al text, tot indicant quina magnitud mesuren.
MM – Es mesura amb una regla.
      M – Es mesura amb una regla.
      kW – Es mesura amb un contador.
      CV – Es mesura amb un contador.



                       

3. Què vol dir l’expressió hulla blanca? Què és l’hulla? De quin color és?
                  Figurativa expressió utilitzada per descriure l'energia de les corrents naturals d'aigua, què és tecnicament possible utilitzar per generar electricitat en centrals hidroelèctriques. 

 L’hulla és un combustible fossil amb una riquesa entre 75 i 90 % i un contingut en volatils que oscil·la entre 20 i 35 %. Es negre o marro fosc i no gaire brillant, més aviat un negre opac. Crema amb dificultat, i quan ho fa crema amb una flama grogosa. Es diferencia del lignit pel seu major poder calorific (entre 20 i 36 MJ/Kg).


                                                                                
4.      La concessió de la central que hereta la Marta li permet prendre 15000 l/s d’aigua. Si sempre estigués agafant tota l’aigua que pot, quants litres passarien per la seva central al cap d’un any? Quants metres cúbics ocuparien? Quantes tones pesaria?
780.000 litres en un any. 780 metres cubics ocuparien. 780 tones pesaria.


7.      Està plovent. Quin trajecte seguirà una gota d’aigua caiguda sobre l’estany Morto (pàgina 55) per arribar a la central de Cabdella?
Des del l’estany Morto siguirà fins el l’éstany de Castirdo despres pasarà al l’estany Cuvieso, l’estany Tort, L’estany Gennto fins la Cambra d’aigues, baixant Canonada salt de Cabdella i ja esta a Central de Cabdella.




8.  A la pàgina 57 en Josep fa una llarga explicació a la Marta. Fes una llista de les   principals idees expressades. Comenta les que et semblin més rellevants. 
                  I: CHR-EGS es conecta 400.000 volts per inserir-se en el sistema elèctric de tot Catalunya.
II: Aprofiten al màxim la potencia dels quatre generadors de Sallente per salvar les distancies de 150 km o més.                  
      III: Fan servir l’energia potencial i mecànica dels salts d’aigua i transforma-la en fluid electric.
IV: Des de l'any 1991 per tota la comarca de Pallars Jussà s’han anat construint centrals hidroelèctriques fins arribar a deu:  El pobla de Cabdella, a la conca del Flamicell, els municipis de la pobla de Segur i de Tremp, a les conques de Dalt i de Baix del riu Noguera Pallaresa, l’estany Gento i les conques lacustres de Rus i Tort, els municipis de Talarn i de Gavet de la Conca, sense oblidar-nos dels poblets de Cellers, Molinos, la Plana i Sossís.
V: Han deixat de ser palleresos, pagesos o pastors i han pasat a construir font d’enerdia.
VI: L’electricitat arriba d'un lloc a l'altre en milers de km , a través de l’estació receptora de Sentmenat a l’area metropolitana barcelonesa, es connecta amb la subestació de Rubí que, alhora, ho fa amb Vendellòs i aquesta amb la nuclear d’Ascó, situada a la Ribera de l’Ebre i que, és propietat de FECSA, la mateixa companyia que gestiona aquestes centrals de l’estany Gento i el riu Flamicell. A vegades seria dificil reconeixer l’origen.